Arxiu d'etiquetes: mindfulness

La meditació en calma mental, d’Israel Sales

La meditació en calma mental, que és la primera i més important de totes les meditacions hagudes i per haver, serveix per familiaritzar-se amb un mateix. La vida quotidiana és un atzucac,  pensem que necessitem alguna cosa per ser feliços i quan per fi  l’aconseguim, comencem a patir per si la perdem. I tota la vida igual. La meditació permet estabilitzar la ment, trencar les cadenes d’aquesta insatisfacció infinita.

La meditació no és una tècnica d’autoajuda inventada per algú. La meditació és una experiència real. Un contacte amb la nostra qualitat primera: som humans. I en el moment que aquesta experiència es autèntica, les pors, les vergonyes o els sentiments de culpabilitat deixen de tenir influència. I la realitat quotidiana ja no està condicionada per l’afany de plaer o de supervivència.

La tècnica és tan senzilla que esgarrifa. Hi ha una part de nosaltres que podem controlar. Jo l’anomeno zona de control. Aquesta zona de control es pot omplir amb la atenció en la respiració. Tot un ventall de pensaments, emocions, etc. Intentaran captar la teva atenció i apropiar-se d’aquesta zona de control. La idea de l’exercici és que t’apropiïs tu de la seva.

Per poder fer-ho amb certa dignitat, cal comprendre que hi hem de posar interès i també astúcia. En això de domesticar la ment, sense ganes  no anem en lloc. Per tant, cada dia em de reservar uns minuts.

Primer pas: La postura del cos.7 punts.

  1. Seure amb les cames creuades, com els indis sioux. Sobre un coixí millor. Aconseguirem baixar el centre de gravetat del cos i guanyarem estabilitat. Ideal que el genolls toquin a terra. Els dolors inicials desapareixeran amb la pràctica. Si s’adormen les cames no passa res.
  2. Relaxada i en equilibri. El pes de la esquena ha de sentir-se a la part baixa de la columna vertebral. Si no és així la musculatura de l’esquena està tensa. Amb la pràctica, veuràs que només és un click que de seguida captaràs.
  3. Les mans. La ma esquerra a sota, la dreta a sobre. Els dits grossos és freguen sota el melic. Que els dits es freguin és just el que hi ha abans de que es toquin. Al loro!! Es molt important que els braços baixin igual que l’esquena. Si els tens endavant, la esquena es corba, la ment divaga i el cor s’encongeix.
  4. Les espatlles. Lleugerament endarrere per facilitar que la columna conservi l’equilibri.
  5. La mirada va be per ajustar la posició del cap. La mirada ha de mirar cap al terra, a un metre i mig aproximadament, amb un angle de 45º si fú no fà. El resultat es que el cap no estigui ni molt enrere, mirant a l’horitzó, ni molt endavant, mirant el mèlic. Equilibri!!
  6. Els ulls. Si ja tens el cap ben situat, ja pots entornar els ulls. És a dir, aclucar-los fins que vegis una ratlla de llum. Aquesta és la marca de que tota la musculatura està completament relaxada. Com tenim el costum de tancar els ulls, al principi serà molt complicat. Millor que els tanquis, si alguna vegada, notes que estàs molt be, molt a gust, proba d’entornar els ulls sense cap esforç.
  7. I per últim: la llengua. Relaxada, també. Como no!! Pots recolzar-la sobre la dentadura o pots recolzar-la en el paladar. Tu tries, jo recomano la de la dentadura. Dents obertes, recolzes la llengua i tanques amb suavitat. Sobresortirà una punteta. Llavis tancats. Es respira pel nas.

 

Adjunto un Àudio de 22 minuts que és un exercici per practicar la meditació com un autèntic professional.

  • 1era part. Intro musical. Cal fer tres respiracions profundes . Respirem pel nas, omplim la panxa, i retenim l’aire. Quanta estona? Un secret que no coneixies. En el teu plexe solar, entre l’aparell digestiu i l’aparell respiratori hi viu un nan. La feina d’aquest nan és molt avorrida: s’encarrega de controlar que respiris sempre. Com de normal ja ho fas, mai dona senyals de vida. Quan retinguis l’aire, vigila el plexe solar i quan sentis que el nan es comença a despertar, treu l’aire suaument abans que el paio s’emprenyi. Torna a fer aquesta respiració 3 vegades. És el moment de observar la postura i corregir-la. Ara és el moment d’observar la musculatura del cos i afluixar aquella que detectis tensa. És el moment de adonar-se que no hi cap millor moment que ara per fer la més gran de totes les meditacions.
  • 2ona part. La 2ona part és el nucli de l’exercici. Quan l’aire entra pel nas dirigeixes tota la atenció a la inspiració, equilibres l’esquena i observa com s’infla la panxa. Quan l’aire surt, observa com la panxa és desinfla i l’aire surt pel nas. No vulguis pensar en res més que no sigui això. Quan vegis passar un pensament, saluda’l però no marxis amb ell, no et distreguis.  Aquest nucli central té 4 parts de 2 minuts i mig cada una, incorporo petits canvis per tenir la ment motivada.
  1. Cada cop que respiris conta la respiració, la primera és 1, la segona 2, i així fins arribar a 10. Quan arribis a 10 aguanta l’aire una fracció de segon i continua contant enrere, 9,8,7… si arribes a 0 fes el mateix.
  2. La segona part comença quan escoltis 2 sons. Continua contant, però ara, en lloc de contar respiracions, conta inspiracions. Conta quan l’aire esta dins la panxa. Tot el demés igual, fins a 10, etc. Si et passes, no importa, si et descomptes, no importa, si penses molt, és que ja te n’has adonat, i això ja és infinitament millor que no adonar-se mai.
  3. Exactament i gual que en la 1era i la 2ona part, però ara no comptis. Si alguna part del cervell decideix seguir contant més enllà de la teva voluntat, saluda i no surtis de la zona de control. No ho permetis
  4. Sonen 4 gongs. Continua amb l’exercici, com sempre. Quan l’aire entra, saps que l’aire entra, equilibres l’esquena i notes com la panxa s’infla. Quan l’aire surt, notes com la panxa és desinfla. La variant d’aquest 4 tram és que imaginis, visualitza que l’aire que respires és de color blanc, quan arriba a la panxa és vermell, i des d’allà de color blau marxa cap a tots els pors de la pell, surt més enllà dels límits de la pell. I ho saps!!!
  • 3era part. S’acaba la musiqueta de fons. Un minut de silenci. Per no fer res? Nooo. La zona de control, que abans era patrimoni de la respiració s’ha de ampliar. Mira la ment. Mai para quieta, sempre està pensant. Salta de un pensament a l’altre. Mira com ho fa, diverteix-t’hi mirant-la. Com si fos un ocellet de branca en branca. No jutgis, no analitzis, no et deixis atrapar. La ment se les sap totes.
  • 4rta part. Aquesta de moment no la fem. Per tant, quan escoltis que comença la música, fes una respiració profunda, retenint l’aire fins que es desperti el nan i deixes anar l’aire amb suavitat mentre bellugues la musculatura de mans i braços, peus i cames. Suaument. Et reincorpores a la vida quotidiana intentant protegir aquest estat mental. No te metas en pollos!! Y si no hay más cojones, pues asumelo con conciencia. En aquesta respiració final, per treure nota, estaria molt be que penessis en persones que estan patint, i que tot lo bo que per a tu a sigut aquesta meditació, també és per a ells.

Israel Sales Angrill